La importància del compliance a les empreses

El Compliance o el compliment normatiu és un aspecte important de la gestió de riscos d’una empresa.

El compliance és la novetat jurídica per antonomàsia des del 2015.

El terme, que és un anglicisme, evoca “compliment normatiu”. És a dir, el compliance a les empreses és simple i planament forçar les societats mercantils que compleixin la legalitat vigent. Això és sorprenent? D’una banda, el missatge és que les empreses no compleixen les normes, i encara que ens sembli impopular, la veritat és que és així (almenys en part).

Les societats mercantils tenen la particularitat de poder signar contractes amb tercers i són ens “independents” d’administradors i socis.

Això és una ficció jurídica que data del segle XIX, i que ha permès que al llarg de molts anys persones físiques cometin irregularitats, però la responsabilitat civil, tributària, etc. fos atribuïda a la persona jurídica. Això donava una finestra d’oportunitat per enriquir-se, ja que si aquestes irregularitats mai no eren descobertes, sovint no passava res.

D’altra banda, això també ha permès que les societats cometin irregularitats penals i que l’únic afectat pogués ser un testaferro escollit prèviament i de forma dolosa.

Tota aquesta explicació inicial pot semblar tendenciosa, i per això hem de deixar clar que la gran majoria, per no dir més del 90% d’empresaris, no comet irregularitats greus mai al llarg de la seva trajectòria. Però què passa amb el >10% que si ho comet?

Aquí entra en joc la importància del compliance. El compliment normatiu que permet que els treballadors, becaris, col·laboradors, etc. puguin denunciar pràctiques abusives i il·legals. Pensem-ho amb un tema dactualitat. Què hauria passat si hagués existit un compliance ben instaurat en el cas Siemens? I en el cas Enron? I a Silicon Valley Bank? El que hauria passat és que el cas Siemens s’hagués aturat poc després de néixer, igual que el cas Enron. Si hagués existit un compliance ben instaurat a Silicon Valley Bank, aquesta entitat mai no hauria fet fallida (ja que la seva fallida es va deure a un excés de cobdícia del director financer que va decidir no cobrir la seva cartera de renda fixa amb instruments simples com l’Interest Rate Swap) .

Recordem que les societats han de parar atenció tant internament com externament. Sense anar més lluny, els nous plans d’igualtat o protocols contra l’assetjament de què han de disposar comporten una minuciositat i una especialització. D’això se’n deriva que, les que s’ho poden permetre, disposin d’un departament de compliance dedicat en cos i ànima a revisar, preparar i assegurar que la conducta empresarial s’ajusti a allò que exigeix el marc jurídic.

Una de les crítiques que se sol fer al compliance es fa des del punt de vista que les mercantils no tan grans es troben amb més dificultats per disposar d’aquesta eina al seu si. Aquestes no sempre tenen mitjans econòmics i materials per tenir un departament d’aquest tipus.

Tot i això, sembla que caldrà que tots els empresaris s’adaptin al compliment normatiu més aviat que tard, o almenys això sembla que pretén el legislador.

Per últim, ens interessaria fer un check-list dels aspectes més importants del Compliance:

• Complir les normes externes (obligació de la societat i de les persones que hi treballen de fer complir la llei)
• Complir les normes internes (obligació de la societat i de les persones que hi treballen de fer complir la pròpia normativa de la mateixa ja siguin estatuts o fins i tot normes o circulars internes)
  Sistema de control intern: és l’àrea de comandament del compliance. Podeu servir nomenar un Compliance Officer, o una oficina de compliment normativa. Igual que fer un canal anònim de denúncies o queixes, perquè els empleats o fins i tot directius puguin alertar de les il·legalitats.

Contacteu amb aquest despatx professional per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.