Vehicles d’empresa per a ús particular: claus d’ús i límits

L’Agència Tributària està fent un enviament massiu de cartes a empreses advertint-los que coneix que fan un ús abusiu dels cotxes d’empresa.

En concret, les cartes se centren en les conseqüències tributàries de la cessió de l’ús de vehicles als treballadors per al seu ús particular, és a dir, la retribució en espècie a l’IRPF sense declarar-ho, però les actuacions de l’AEAT respecte als cotxes de empresa també es dirigeixen a les despeses a l’IVA ia l’Impost sobre Societats.

Les cartes apunten directament a vehicles d’alta gamma, habituals tant en grans empreses com en pimes i sobre els quals Hisenda posa el focus pel seu valor més gran i, a diferència d’altres, sobretot els retolats amb el logo de l’empresa, per la presumpció del seu ús habitual a la vida privada del treballador.

Els contribuents per l’IRPF (persones físiques i entitats en atribució de rendes no subjectes a l’impost de societats) són els que normalment surten més malparats quant a la possibilitat de poder deduir un vehicle afecte a l’activitat i les seves despeses accessòries. En primer lloc, la deducció de qualsevol despesa relativa al vehicle exigiria que aquesta tingués la consideració d’element patrimonial afecte a l’activitat econòmica desenvolupada pel contribuent.

Hi ha diversos tipus de vehicles que es consideren adequats per treballar i que Hisenda no posa el focus. Són:

  • Els vehicles mixtos destinats al transport de mercaderies.
  • Els destinats a la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació.
  • Els destinats a la prestació de serveis densenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació.
  • Els destinats als desplaçaments professionals dels representants o agents comercials.
  • Els destinats a ser objecte de cessió dús amb habitualitat i onerositat.

En aquests casos es presumeix una afectació total a l’activitat i la seva deducció com a despesa via amortització i la resta de despeses accessòries (gasolina, reparacions, assegurança, impostos municipals, etc.) no planteja en principi cap mena de dubte. Ara bé, cal tenir en compte que és una llista taxada i limitada a certes activitats o característiques del vehicle. Així, per exemple, qualsevol professional que no sigui agent o representant comercial no es podrà deduir el vehicle, encara que realitzi tasques similars. O bé, si el vehicle no està catalogat com de transport de mercaderies exclusivament, tampoc no podria acollir-se a aquesta excepció.

Deducció de l’IVA

A l’IVA, s’apliquen unes regles diferents que a l’IRPF. A l’IVA es manté una deducció del 50% de les quotes suportades. Això porta com a conseqüència la paradoxa que una despesa no sigui fiscalment deduïble a l’IRPF, però sí el 50% de la quota.

Cal tenir en compte que, si el vehicle també és utilitzat de forma personal per algun treballador, administrador, etc., es generarà una retribució en espècie a incloure a la seva nòmina.

En resum, depenent del tipus de vehicle, de l’activitat que s’exerceixi, de l’impost de què es tracti i de la tipologia del contribuent ho podrem deduir tot, part o res.

Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres per a qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre això.